La història de Santa Oliva és mil·lenària. Els dominis de l’església de Santa Maria pertanyien al Monestir de Sant Cugat del Vallès, adjudicats pel rei franc Lotari pels volts de l’any 986.
Per concessió del comte de Barcelona, el cavaller Isnabert feu un pas definitiu en la repoblació del nostre poble, habitant les seves terres i edificant la Torre i el Castell en el transcurs de l’any 1012.
Un segle més tard, la figura de Pere de Santa Oliva, veguer i senyor del castell i esposat amb Dolça, és molt assenyalada en la història de la nostra vila. Successivament, els noms de Berenguer i Guillem de Santa Oliva també tindran un pes específic en la història dels comtats catalans.
A mitjans del S.XII una plaga de cuques atacava les oliveres i les matava. En aquell temps, el conreu d´oliveres era de vital importància en la vida dels camperols. Les presència de nombroses òlibes en les nostres terres acabà amb la temuda plaga i feu d´elles un animal santificat en l´imaginari religiós dels vilatants. La procedència de l´escut dels Santa Oliva (una òliba negra sobre un camp d´or) és d´aquella època.
El 1854 hi hagué una epidèmia de còlera que delmà la població de la plana del Penedès. L’horror es va extendre per Catalunya, els morts es comptaven per centenars. Santa Oliva resultà indemne a l’epidèmia mentre els pobles veïns sofrien grans estralls. Tot el poble formulà un vot solemne d’acció de gràcies. La pervivència d’aquest fet és avui d’importància cabdal per la seva gran càrrega de tradició i arrelament al país.
Durant la Guerra Civil, la construcció i ús d´un camp d´aviació als voltants del mas de l´Albornar i la presència de soldats, treballadors, aviadors i màquines també constitueixen un capítol intens en la nostra història.
